Entradas

Mostrando entradas de julio, 2012

LA VALL.

La vall ès llarga, rugosa i fèrtil. A la tardor, els seus fruïts son durs, saborosos i comunals, com els pits de la meua amant. En un extrem tancat pel ciment, aquell que mira l´altiplà, el Cister l’obri al mar per l´áltre, mentre vigila la seva luxúria. Diverses muntanyes grises, cobertes de matolls verds i pins secs, cremen i naixen cada estiu, simulant una orgia mil•lenària de la que, no sempre, es salva l’home, i si ho fa, gairebé humiliat. Però el multicolor Mediterrani torna a l’amagatall de sempre. Cada poqueta nit, la il•lusió es renova i el futur es salva amb el llevant. Potser perquè la meva gent no coneix la transcendència.