Del Big Bang al Big Crunch. (A la recerca del subjecte perdut) ( Fragment II).

Ja sé que allò que és nostre són els mims rivetejats 
que púdica cobreixesamb una brusa llarga de punt blau xinés de cisa americana, i que no cal desesperar si no arribem al vell èxtasis. Ja veus, tot això nosaltres que tant ens vam voler. doncs no sempre, ja ho saps massa bé, la forma es conforma al fons de manera que siguen 
la teua meitat i la meua gana la recerca de tot allò complementari, mes enllà de la teua pell, 
i no passar mai a ser record ni futur, solament llum. 
El tresor verge que guarda els teus secrets, recobert 
de normes, atrinxerat en fronteres desapassionades, transcendint inhibicions, propiciant l'assalt més enllà 
de la invasió que planegem, cada pas de cada dia, 
sobre els confins del teu reducte per què l'herència 
de futur administrés la possessió com si ella fos la sorra verge d'ocre translúcid i tu,encara excessivament dona, fores un dia deessa bruixa, després mare i amant 
i encara que et resisteixes, verge inconscientment gestant i promíscua.

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL ABRAZO DE SPINOZA.

ORACIÓN